Blanca Sacristán Puig_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Dos anys, cinc mesos i tres dies és el temps que fa que no et veig, el temps des del nostre no comiat. El temps ha passat com una nit de tardor que passo mirant com la pluja cau contra la finestra, esperant que el temps passi per recuperar-me. Passo el temps amb aquesta sensació, recordant el teu últim missatge: dient-me com et senties, dient-me que no et senties prou valuós per als altres, dient-me per què ho feies. Encara no ho entenc del tot, em consolo pensant que per a tu va ser el millor, sé que ja no estàs sofrint. M’agradaria abraçar-te i dir-te que per a mi eres suficient, que ho eres tot, que et necessito i que ets increïble.