Feia el que volia

Marc Lacambra Comellas_3r C Col·legi Mare Janer

Avui és dimarts, i com cada dimarts, ell m’espera estirat a la finestra. Passo pel seu davant i dissimulo com si no el veiés, però ell salta i se m’enrosca entre les cames. Llavors jo l’agafo i el pujo a l’habitació.
S’enfila a la cadira, i se m’arronsa, és mans i li agrada que l’acaronin. Em puja a la falda, m’omple de pèl blanc i rogenc i la meva mare s’enfada. A vegades em clava suaument les urpes, només a vegades. Quan ja està cansat mira per la finestra i després s’enfila al coixí de la butaca i dorm. Avui és la primera tarda de tardor i com que ja refresca, ell s’hi queda una estona més.
M’agradaria ser un gat com ho va ser ell.

El meu error

Lluc Flinch Palau_3r C Col·legi Mare Janer

Estava a punt de jugar el partit més important de la meva vida. Tot semblava normal fins que va passar allò inesperat. Al principi no m’ho creia, però conforme avançava el temps no tenia altre remei. Vaig intentar salvar-ho però no va funcionar. Els aficionats tampoc van posar de la seva part, van saltar al camp i van començar a pegar-se. Els policies no van poder fer res contra els atacs dels ultres, que van resistir prou bé. Vaig intentar no entrar en el seu joc, encara que no m’hi vaig poder resistir. Estava pegant als aficionats. Quan vaig obrir el ulls, ja era aquí. 11/10, han passat deu anys del coma del 2012. Què vaig fer?

Casa al bosc

Tomàs L. Mendoça_3rB  CEMM La Margineda
Comença amb una mare i un fill que acabaven de sortir de la ciutat per anar a viure a una casa al bosc. Després d’arribar a la casa, el nen se’n va a explorar els interiors ja que sent uns sorolls una mica estranys. Quan el noi va entrar a una habitació es va trobar un cub amb sang. Només veure això, va anar corrents a dir a la seva mare el que havia vist i no el va creure. Després d’això, cada dia, quan s’aixecaven, tenien esgarrapades i cada cop passaven coses més violentes a la casa. Des d’aquell moment la mare va començar a creure tot allò que li deia el seu fill.

Les aventures de l’Èric

Lucas Miguel Lima_3r B  CEMM La Margineda
Hi havia una vegada un noi que es deia Èric i que va veure un hotel abandonat. Hi va arribar però hi havia boira. Va decidir entrar-hi i va sentir un soroll darrere seu, es va girar i no va veure ningú. Va veure un ratolí, es va espantar, continuà mirant les habitacions, va sentir unes rialles i va trobar un cadàver penjat. Es va espantar, va treure el mòbil per trucar a la policia, però no tenia cobertura. Va perdre el mòbil, va sentir com una mena de vidres trencant-se. Es va estressar, va buscar la sortida. Va sortir d’una altra habitació i va sentir un soroll, es va trobar el Tomàs. Al darrere dels dos tenien una ombra.

Enamorament boig

Ainara Bebiano Oliveira_3r C EA 2A Ensenyança d’Encamp
Era un matí com tots els altres. Havia sortit de casa per passejar i, de sobte, em vaig trobar davant del noi perfecte. Quan estava davant d’ell, no sabia què dir. El noi va trencar el silenci amb un “Qui ets?” i jo em vaig presentar. Ell em va dir que es deia Marc i vam parlar. Va arribar el dilluns i el vaig veure: el vaig veure amb una noia i ja sabia que no tenia cap oportunitat. Era tard i vaig marxar cap a casa. Quan hi vaig arribar, vaig veure una publicació on sortien ell i la noia fent-se un petó. Em vaig tornar boja. Vaig comentar coses horroroses perquè se separessin i, des d’aquell dia, ja no em parlo amb el Marc.

Un cop de sort

Lena Boix cuminal_3r C EA 2a Ensenyança d’Encamp
País, petit, Andorra, Canillo, germans, distanciats, sols, pares, morts, nit, foscor, una, adolescent, Rita, jove, surt, sola, tanca, porta, festa, drogues, drogada, alcohol, borratxa, sola, trista; germà, Max, fora, Portugal, col·legues, platja, amics, surf, onades, fortes, tauró, perill, crits, ensurt, mossegada, sang, sang, molta, sang, mort, amic, noi, sol, trist, plors, ràbia, viatge, cotxe, moltes, hores, tornada, Andorra, arriba, casa, tancada, busca, germana, pensa, “Festa!”, tard, foscor, sol, cansat, veu, nena, “Ella!”, estirada, terra, ulls, tancats, silenci, por, foscor, angoixa, immòbil, “Desperta!”, una, pulsació…

Dins la fosca nit

Marc Aranda_4t C Col·legi Mare Janer

Després de vint minuts repassant nerviosament totes les habitacions de la casa, en François va començar a tranquil·litzar-se. Havia entès que les persones no són de fiar, i que per molt que les coneguis, sempre et poden enganyar. L’únic bo que vam poder treure d’aquella fosca nit va ser que mai no el tornaríem a veure, pel simple motiu que era impossible que robés alguna cosa més a en François. L’hi havia pres tot, no li havia deixat ni les fotos de la seva família. Finalment, ja amb més serenitat, es va disposar a agafar el telèfon i trucar a la policia. Però mai vam saber res més d’en Jean, aquell que li havia destrossat la vida.

Filosofia a classe d’anglès

Cesc Joval Gallart_4t C Col·legi Mare Janer

Soc a classe d’anglès, a l’aula d’informàtica. Fa bastants dies que hi anem, i he de dir que n’estic una mica cansat, dels ordinadors. Sé que gràcies a les tecnologies s’han creat invents magnífics que ens faciliten el nostre dia a dia, però no n’estem abusant una mica massa? Alguns artefactes tecnològics, com ara els mòbils, poden arribar a aïllar persones que en depenen massa. Molts alumnes no rendeixen bé acadèmicament perquè en són addictes. Com bé deia Lous Lange, “la tecnologia és un servent útil, però un amo perillós”. És del tot forassenyat dir que ens estem convertint en esclaus d’una cosa que nosaltres mateixos hem creat?

El zoo

Wassim Loukli_3ème J Lycée Comte de Foix
Una nena contenta perquè va a visitar el zoo anava amb els seus pares, era filla única, el seu nom és Charlotte i té 10 anys. Quan van arribar al zoo, la nena va demanar als seus pares per anar a veure un caiman, quan ja eren a la barana on es veia el llac amb el caiman es va posar molt contenta i de cop i volta va passar un nen corrent content perquè s havia comprat el seu cromo de Jurassic Park i la va empènyer sense voler i la Charlotte va caure al llac. A poc a poc es podia veure com s’apropava un caiman a la posició de la nena i quan ja era prop d’ella es va sentir CRACK!

La sorpresa

Thais Riffont_3ème J Lycée Comte de Foix
L’home, després d’haver passat un dia de treball llarg i esgotador, agafà el cotxe i es dirigí cap a casa seva. Conduïa en l’obscuritat total, cantant a tot pulmó la seva música rock fins que… quan menys s’ho esperava, es va ensopegar amb un gat petitó, estirat enmig de la carretera. No semblava trobar-se molt bé. Impotent, el gatet va quedar-se immòbil davant els fars de l’automòbil. L’home va trepitjar el fre amb totes les seves forces i per qüestió de centímetres el va evitar. Va pensar a agafar-lo i emportar-se’l cap a casa seva. Què pensaria la seva dona? Acceptaria aquell gat ambulant que es passejava entre la vida i la mort?

Les fades

Clara Riba Revert_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Al moment que va obrir els ulls ja no hi era. La Martina i la Julieta es trobaven tancades en una caixa, no sabien què fer, estaven molt espantades i mai s’havien trobat en una situació semblant. De sobte van escoltar una veu molt forta que deia Mama! He trobat unes fades, les vols veure? La Martina i la Julieta es van mirar i van decidir utilitzar la seva màgia. Quan de sobte van ajuntar les mans i amb totes les seves forces van trencar la caixa que les contenia, van veure la nena gegant que les havia atrapat. La nena va cridar la seva mare, però les fades ja havien complert, la mare va arribar i tot fregant-se els ulls, al moment.

La casa encantada

Sergio Moro Pàez_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Començava a ser fosc i en Pau es va dirigir a una casa abandonada per passar la nit. Quan va entrar tot era fosc i tètric. Al cap d’una estona va començar a sentir sorolls i no sabia d’on venien. En Pau va caminar per tota la casa, estava molt espantat. Va mirar el seu rellotge i era la una de la matinada, ja havia passat cinc hores dins de la casa. Va sentir crits que no sabia d’on venien, es va ficar a l’interior d’un armari, va passar la resta de la nit dins. Quan es va despertar va sortir i era de dia. De sobte se li va posar una mà a l’espatlla i es va espantar. Quan es va girar va veure el seu pare que estava enfadat amb ell.

Misteri mentre aconseguia diners

Jana Luque Teixidó_3r Col·legi sagrada família
Era el dijous a la tarda i necessitava diners per fer una escapada de dos dies amb unes amigues a la platja, serien uns dies molt especials. Una amiga de la meva mare que es diu Laia necessitava algú que es quedés amb la seva filla Anna, la nit del dijous i el divendres fins al vespre a les vuit. Sense pensar-ho més, vaig acceptar-ho.
Ja era a casa de la Laia. Ella molt amablement m’ho va ensenyar i explicar tot. Ja era l’hora de sopar. Vam començar i vaig sentir un soroll molt estrany i em vaig aixecar per anar a mirar què havia passat i quan vaig tornar a seure a la taula, l’Anna ja no hi era, i vaig començar a buscar-la fins que…

La casa flotant

Ramon Lladós Ribera_3r
Col·legi Sagrada Família
A la casa flotant se li acabava el temps, no faltava gaire perquè s’enfonsés, i els taurons esperaven que l’oceà se l’empassés per poder menjar-ne el contingut. La família es refugiava al teulat, demanant ajuda a les gavines. El sol brillava i penetrava les aigües blaves.
De sobte, una serp va sortir del mar i va engolir la casa. La més jove de la família va saltar i va caure a l’aigua. Es va veure envoltada de bombolles i peixos, estava desorientada, al costat de la serp verda. Va notar que se li feia un nus a l’estómac i una pressió molt forta l’empenyia cap al fons. Es va rendir. I l’endemà va despertar-se dalt d’una gran palmera.

“Lluny dels ulls, lluny del cor”?

Lilou Noel 3_3ème C Lycée Comte de Foix

Una expressió francesa diu que més lluny una persona està dels teus ulls, més lluny està del teu cor. Jo, però, no crec que sigui cert. A mi em sembla que, mentre estimes una persona, que visqui a casa teva com a l’altra punta del món, aquesta persona val el mateix als teus ulls. Almenys per a mi,  no canvia res. L’únic que difereix és la manera com la saludes. Òbviament, si veus algú cada dia, no sentiràs tanta emoció en trobar-la com amb algú que no has vist des de fa mesos. Així, encara que sembli des de fora que no estimes algú perquè no en parles gaire o ni gota, si de veritat compta per a tu, sens dubte, la trobaràs a faltar.

Un dia normal

Ethan Compan_3ème C  Lycée Comte de Foix

Em desperto, després començo a vestir-me per anar a l’institut. Així és com un adolescent comença un dia normal. M’empasso l’esmorzar i ja vaig a la parada de bus. Arribo al col·legi i comencen les classes. Els cursos són: Francès, Català, Espanyol, Matemàtiques. Per fi és migdia, l’hora de l’àpat. Normalment, tenim una hora per dinar i es fa massa curt. Tornem a classe: Història, Llatí i Física. Acabo l’escola, em poso els auriculars amb música i vaig cap a entrenament. Arribant al terreny, vaig als vestidors, saludo tothom i ens canviem. Torno a casa, menjo, em dutxo, reviso, faig deures i ja és l’hora d’anar a dormir. Em desperto…

Ben tornada normalitat

Salvador Laguna_3r Col·legi Mare Janer

Per fi havia arribat el gran moment: podíem treure’ns la mascareta! Vam poder tornar a relacionar-nos amb tothom sense cap norma però va ser un moment estrany. No ens podíem imaginar el canvi que havíem fet en un curt període del temps, tots érem més guapos! Però no tot és tan bonic: el nostre aparell respiratori s’havia acostumat a dur aquell filtre artificial moltes hores al dia i, en treure’l de cop, els primers dies van ser de mocadors i esternuts. A més, alguns ja no podien fer ganyotes o riure a classe protegits per la mascareta, ni mastegar un xiclet. Tot i aquests petits inconvenients, quina alegria fa tornar a la normalitat!

L’Eriçó de mar

David López Peralba_3r Col·legi Mare Janer

Recordo aquella tarda a l’Escala. Jo tenia sis anys, m’encantava la platja, tenia molta curiositat, m’agradaven molt els peixos, tant que els vaig seguir fins a unes grans roques. Era molt cansat, llavors vaig posar el peu a la roca. En aquell precís instant vaig sentir com cada petita però punxeguda pota de l’eriçó de mar se’m clavava al meu suau peu. Vam anar de seguida al CAP on van donar als meus pares crema i pinces. Vam anar a casa i allà em van treure quasi totes les potes. De sobte em va despertar la meva mare, vaig pensar que tot havia estat un somni, fins que em va dir: “David, desperta, que t’he de curar un altre cop”.

La venjança

Aurora Morales Buendia_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Els crits ressonaven a la sala, són crits intensos de dolor. El so d’un cos de plom abatut. El terra moll de sang. Una habitació roja. Ell tot i així no abandona els seus enèrgics actes violents. Té els ulls vermells d’ira, ella de sang, no pot més amb aquest martiri, ja fa massa estona que això dura. Ja es dona per morta, somriu. Ell veu la seva cara de tranquil·litat i s’atura. Està molt cansat. Descarregar la seva ira amb ella no ha servit de res i ell ho sap. S’allunya d’ella i recull amb delicadesa una noia del terra. I diu: –No he pogut protegir-te però per fi he complert la meva promesa de matar a la teva assassina, germana

1943

Pere Moles Farré_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Acaba de néixer un nadó, el fill d’una dona que segurament no sobreviurà, han passat quatre anys des de la invasió de Polònia per part dels alemanys i la URSS i moltíssimes famílies escapen d’Alemanya i dels països veïns, la gent no sap on anar, el poble està espantat, sobretot les famílies jueves que en qualsevol moment les poden tancar en un camp de reclusió.  Són uns moments de dolor i de dubtes, però no hi ha temps per fer preguntes, mentre observen el nounat senten un so d’alarma estrident. Segons després, uns avions sobrevolen la zona, aquests deixen caure uns objectes. Una explosió monumental acompanyada de pols i destrucció.