Joel Pregal Barragan_4t B Col·legi mare janer
És una nit freda d’hivern. Està assegut entre les cames del pare. Mira l’hora, tot esperant que siguin les 10, per anar a dormir. El pare l’acompanya al llit i ell l’observa. “És tan alt, està tan lluny”, pensa el noi. Pensa: “Puc ser tan alt com ell i puc superar-lo.” Passa el temps i el noi ha crescut, no es treu del cap aquell pensament. Ara el veu alt, però ja no el veu tan lluny. Veu l’objectiu més proper i a la vegada llunyà. Sap que no serà fàcil. Sap que no depèn d’ell ser més alt. Sap que governa la genètica. Amb tot, no perd l’esperança. Espera. El temps passa. Ara és feliç i està content, el seu objectiu s’ha complert.
Dia: 13 de maig de 2023
Vida nova
Ian Ojaos Da Costa_4t B COL·LEGI MARE JANER
Resulta estrany, passes un període d’adaptació en un lloc i, de sobte, t’has d’acomiadar. I t’has d’acostumar a una nova llengua i una nova cultura. Ja hi soc on no m’esperava ser-hi. Arribo a la feina, i començo a sentir angoixa i un nerviosisme que em menja per dins. No soc capaç de fer vida normal, i m’agradaria ser a la meva terra, però sé que no passarà. Torno a casa sol. Em trobo lluny dels meus estimats, i sé que mai no els tornaré a veure. Només espero que tota aquesta tragèdia tan sols sigui un malson. Estic esgotat i decideixo dormir. Em desperto a l’alba, i l’ambient és estrany, i alhora còmode. Tot torna a ser normal.