Dia: 7 de gener de 2024

ALBERT OLLÉ SERRES_3r A COL·LEGI MARE JANER

Sempre he somiat poder arribar a jugar a futbol professional, segurament com molts nens i nenes. El fet és que jo, ara mateix, estic enmig d’un partit, parlant amb mi mateix i, cada cop, posant-me més nerviós i intentant tornar a concentrar-me. És un penal decisiu. Si marco, guanyem, però si fallo anirem a la pròrroga. Miro l’àrbitre, que està a punt de xiular. Escolto el Benito Villamarín, que m’insulta. Ressona el xiulet de l’àrbitre. Ja puc xutar. Miro el porter. Agafo força. Veig el porter que s’ha llançat  cap a l’esquerra i jo he xutat a la dreta. L’estadi esclata. Pilota al pal. A jugar la pròrroga. Hem

MARIA VIOLA COMES_3r A COL·LEGI MARE JANER

Els pares sempre em van dir que no m’apropés a la costa. Si ho feia, els monstres se m’emportarien lluny. Però ja feia dies que no menjava. Estava sola, nedant enmig del no-res. M’hi vaig apropar. Amb molt de compte. Però no va ser suficient. Ara, em donen menjar. Bé, si no faig els exercicis, em castiguen. Trobo a faltar caçar. Estic sola, des de la mort de l’Hugo, no he parlat amb ningú. La meva aleta s’ha torçat. Ells menteixen, diuen que és normal, però això al mar no passa. Encara no he perdut l’esperança. Algun dia, la rutina canviarà. Oblidaré els aplaudiments i tots aquests ulls sobre mi. Seré lliure, tornaré a viure.