Dia: 10 de març de 2024

Jemima Ashton_3ème LYCÉE COMTE DE FOIX

Estàs cansada. La persona que creies que era la teva millor amiga t’assetja com sempre i et fa mal. Plores. No pots menjar, perquè algú t’ha trencat la targeta que et dona accés al menjador. Tens molts deures. Has perdut les amigues. Els professors et criden i et castiguen sense raó. Al final del dia penses que tot s’ha acabat, però continues sola. Tens mal de cap. Quan baixes del bus està plovent. No tens el jersei perquè te l’han robat. La teva motxilla pesa molt i es trenca. Has de fer una pujada per arribar a casa. Quan truques al timbre ningú no respon. T’adones que has perdut les claus i que hauràs d’esperar els teus pares.

Greta Bernadó Moya_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Tu no tens cap complex amb tu mateixa, però el fet de no tenir una aparença com la de totes les altres fa que et critiquin; per aquest motiu et fan aquests tipus de comentaris: “No sé com caps en aquest pantaló!”, “Què menges per estar tan grossa?”, “No sé com no tens vergonya de ser així?”, “Grassa!” o “Que lletja que ets!”. És clar, com que no ets rossa ni tens els ulls blaus o no tens un cos perfecte sinó voluminós, se’n riuen de tu; però no et penedeixes de tenir aquest físic. Per molt que et diguin que ets grassa o que t’has d’aprimar, tu seguiràs sent exactament igual. Siguis com siguis, mai seràs suficient per als altres.