Noa Diaz Fernández_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX
Estic asseguda a la meva cadira escoltant el discurset d’aquests pares. Em criden per un mal comportament del seu fill que, segons ells, és un noi excel·lent. Desconnecto de la conversa, perquè aquestes paraules em recorden les escridassades que rebia dels meus pares en arribar de l’escola quan no havia tret bones notes. Em deien que no era prou bona. Sento els pares que em diuen el mateix i continuen cridant-me. Ara, clarament, és més fàcil renyar l’ensenyant que assumir el rol de pare i, fins i tot, que s’està fracassant. Vull que marxin, n’estic farta, i tinc ganes d’anar-me’n ja, que he quedat per anar a jugar al parxís.