Dia: 25 de març de 2024

Martí Pereiro_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quan sortia de casa anant cap a la parada de bus vaig veure un grup d’adolescents de la meva edat. Vaig buscar el mòbil a la meva motxilla per passar desapercebuda en passar davant d’ells. Per molt que vaig buscar, no el vaig trobar. M’havia deixat el mòbil a casa. Tenia dues opcions: tornar a casa pel mòbil i arribar a última hora o passar ràpidament davant del grup i agafar el bus per no fer tard. Vaig decidir agafar el bus. Quan m’apropava més a la colla el cor se m’accelerava. Després d’avançar el grup vaig sospirar i vaig pensar en dues coses: no pots deixar que la vergonya et guanyi i si penses en el pitjor sempre tindràs por.

Iker Ordóñez_3r D EA 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP

El Felip, el crupier, em va comentar que tenia molta sort mentre repartia de nou les cartes. Sí, estava guanyant molts diners. Tenia molta sort… o potser no? La veritat és que tenia moltes cartes sota la màniga de la jaqueta. Quan em passava les cartes mirava les que m’interessaven, i les que no, a la màniga. Guanyava i guanyava. Però el Felip se’n va adonar. Vaig espantar-me: i si m’enxampaven? I si em mataven? Vaig intentar fugir. Tothom em perseguia: els jugadors, el Felip, l’agent de seguretat… Vaig demanar perdó, intentava explicar-los que els diners eren per a la meva àvia. De sobte, una pedra. Vaig tancar els ulls i en obrir-los…