Rumiar

ADRIÀ FERRAZ GOMES_3r C COL·LEGI MARE JANER

Estic assegut rumiant. I no puc parar. El cap no s’atura ni em para de donar voltes. No tinc ganes ni de menjar. Al final ha arribat i he parat de pensar. M’ha dit que no vol res, que n’està farta, de mi, que no soc com ella vol i que no la tornaré a veure mai més.  El meu cap torna a inquietar-se i penso que he perdut la capacitat de reflexió. Estic tan submergit en els meus pensaments que no escolto el que em diuen o el que passa al meu voltant. El cap no para. L’única escapatòria és dormir. I aconseguir governar el meu pensament per a veure el camí a seguir.

El viatge inesperat

PAU PUIGDELLÍVOL_3r C COL·LEGI MARE JANER

Des que vaig agafar l’avió a Barcelona, estava decidit de moltes coses. El destí era aleatori, però estava segur que era lluny. Sabia que el viatge m’aniria bé per relaxar el cos de l’estrès diari. Vaig descobrir que el lloc idíl·lic era una illa. Els costums eren senzills, gent jugant a futbol o menjant als restaurants de la costa. En intentar descobrir la seva geografia una mica més, em vaig adonar que cada cert temps venien onades altes cap a la costa. A part, hi havia terratrèmols. En preguntar als seus habitants, em van dir que tenien túnels per sota de tota l’illa. I que l’evacuéssim ja per risc de desastre natural.