Dia: 5 de novembre de 2024

Ian Estrabaud Durich_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Una tarda corrent va entrar un noi per la porta del pavelló, callat i tímid. Durant els entrenaments no se sentia confiat. Els dies passaven i ell no suportava ser el pitjor de l’equip. Als seus pares els era igual perquè no els agradava aquest esport, pensaven que era un hobby per a ell i que no arribaria enlloc. També pensaven que no els jubilaria. Desanimat, un company el va animar, anant al parc i treballant dur per millorar-lo individualment i fer-li guanyar confiança. El dia del partit va jugar tan bé que l’equip rival el va felicitar. Llavors va acabar sent el capità de l’equip. Al final tothom coneixia el seu nom, és lo Toni.

Chada Laassara Benchahmout_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia normal i corrent i amb les meves amigues vam decidir de fer un viatge. El viatge no era un viatge de treball sinó de descans, ja que teníem vacances, a la feina. Quan ens vam reunir a l’aeroport, vam veure que a la terminal dos hi havia molt de xivarri. Vam anar a veure què passava, era una noia adolescent, estava estirada a terra amb els ulls tancats, vaig suposar que estava inconscient. Doncs vaig fer el següent: trucar al número d’emergències, li vaig tocar les dues espatlles, li vaig aixecar el cap i obrir la boca, i vaig escoltar la respiració durant 10 segons. I per fi va respirar! I si aquella adolescent era jo.