Dia: 29 de novembre de 2024

MUNA PERALES RODRÍGUEZ_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Em desperto. Se celebra alguna cosa? Amics. Familiars. Gent que no conec. Em fan regals. Beuen vi, mengen, canten, no ballen, es posen drets. Vestits foscos, camises llises. Amigues que feia molt que no veia. Estic contenta. Confosa. Potser estranya? La mama. El papa. Els avis. Soc la protagonista. M’agrada: sí, m’encanta. Desitjaria que sempre fos així, tots pendents de mi. Targetes. I mil flors: tulipes, roses i grandalles precioses. I de cop, silenci. Ho entenc? Ho vull entendre? Dubte. Espelmes. Cants. I tothom mirant. Mirades penetrants que m’incomoden. No sé quina cara posar. Estic freda. Pàl·lida. No em queda bé, això d’estar morta.

MARCO OROBITG ROS_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic a classe. Un noi es vol tirar per la finestra. Estem fent un examen de català, i de cop se sent un soroll de vidre trencat. Tothom es posa nerviós, alguns ploren i a altres els cauen llàgrimes dels ulls involuntàriament, perquè aquell noi que sempre està rient i fent bromes ha mort. I això no és coincidència: deia que voldria saber què passava si mories. I sí, el noi que ha mort soc jo, orgullós del que he fet. Al cel es viu com sempre havia somiat. I puc seguir escrivint amb molta més imaginació i il·lusió que a la Terra. I aquest és el final del meu diari que ningú mai veurà, però on sempre guardaré tots els meus records.