Dia: 14 de novembre de 2024

ÈLIA QUÍLEZ MIRANDA_3r C COL·LEGI MARE JANER

Recordo. Recordo perfectament aquell dia que et vas acomiadar. Recordo que incomprensiblement et buscava arreu, però no et trobava enlloc, senzillament perquè no hi eres. Te n’has anat. Ens has deixat sols i el pitjor: sense motiu. És la crua realitat, un dia hi ets i l’altre, per desgràcia, te’n vas, només perquè el destí ho ha escollit. Sols sé que des d’allà dalt seguiràs totes les nostres passes, tal com ho has fet fins ara. Gràcies, és l’únic que em falta per dir-te. Gràcies per educar-nos com cal, gràcies per fer que no ens falti de res, gràcies per donar-nos aquells moments de felicitat i vida. Senzillament, gràcies, àvia.

IBAI GÓMEZ GÓMEZ_3r C COL·LEGI MARE JANER

Ell acostuma a regar cada dia les plantes del seu jardí, que la seva dona li regala cada setmana. Ho fa sempre al matí i sempre troba el terra mullat, fins que avui, ja molt estranyat, demana a la seva dona si les plantes que li regala són normals, que sempre que surt al jardí, el terra és moll. La seva dona s’adona, en mirar-lo, que no porta les ulleres. Llavors li explica que, de tanta aigua que utilitza, els testos es trenquen. També li diu que s’hauria de posar les ulleres, que les necessita per fixar-se en les accions que fa. Llavors en Joan corre cap a la seva habitació on té les ulleres que no trobava des de feia tres anys.