Dia: 22 de novembre de 2024

CARLA MUJAL ENCINAS_S3B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Miro tristament el seu cos, jaient a terra, encara que no soc capaç de deixar anar ni una sola llàgrima. Se n’ha anat, ja no és aquí, encara puc notar la seva mirada amenaçadora, freda i alhora enamorada, mirant-me fixament. Tothom deia que no era una mirada d’amor sinó violenta, però jo sé que a pesar de tot el mal que em feia, m’estimava. I que tots els cops i crits que rebia, me’ls mereixia. Ell em va ensenyar com es tractava un home de veritat. Sempre deia que li devia tot el que tenia. Però veure el seu cos a terra no em va afectar. L’últim que recordo és a mi mateixa, emmanillada i amb un somriure de satisfacció al rostre.  

Arnau Maymó Fortuny_S3B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Descanso en un pensament profund, pensant què faré ara que ja no hi soc. Cada cop m’allunyo més d’ells, fins que ja no els veig. On soc? No ho sé, estic envoltat de foscor miri on miri. De sobte, la negror desapareix espantada per un raig de llum. Què m’està passant? Sento sirenes a la llunyania i en aquest instant ho recordo… Tornava de la feina, era una nit freda i fosca, els fanals il·luminaven lleument el carrer i tot estava cobert de neu, se sentien els cotxes a la llunyania i un gos bordant a tothom qui passava per davant. La següent cantonada era l’ultima per arribar a casa i de sobte els fars d’un cotxe em va enlluernar…