Dia: 24 de novembre de 2024

BLANCA ERCILLA MARCOS_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Espero nerviosa i amb fred, ja comença i surt el primer. He d’escalfar, si no, em gelaré. Em criden, quins nervis. Em trec la roba d’esquí i em poso el casc. Anem a la sortida, estic nerviosa, però m’he de concentrar. És el meu torn, estic preparada. Pip… surto amb ganes, m’encaro a la porta, miro la següent. Ja és meva, veig el mur, confio en mi i començo a baixar. Caic, però no passa res, m’aixeco i busco l’arribada, ja la veig, enhorabona. Em desqualifiquen, però estic contenta de l’esforç que acabo de fer.

JÚLIA DURÓ TUDEL_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Veig fotos de quan era petita, tot em recorda aquella bona època quan no tenia cap mena de responsabilitat, l’única cosa que havia de fer era ser feliç. Però jo el que volia era ser gran, ser autònoma i fer les coses sola. A poc a poc, em vaig adonar que ser gran no era tan divertit com jo m’ho imaginava. Tot ple de responsabilitats que jo no sabia ni que existien, una de les quals és que he de seguir el llegat de la família, el problema és que no és una tasca fàcil. Es veu que el primer membre de la família era un bruixot molt dolent. Aquest càrrec ha passat de generació en generació i ara em toca a mi.