El peluix de l’àvia 

ANA SOFIA MOURA_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

De petita, li vaig demanar un peluix a la meva àvia. Aquell osset estava en una estanteria, ple de pols. Em va prometre que el dia que ja no hi fos, seria per a mi. Mesos després vaig tornar a casa de l’àvia i no la vaig trobar però vaig heretar el seu peluix. Ara, no he tornat mai més a casa seva per tornar-li el peluix i el tinc a casa. El peluix conserva l’olor de l’àvia i em recorda que segueix estant amb mi. Sento com diàriament m’observa i, a les nits, noto com el peluix, amb la mirada, em vigila. Així doncs, cada dia em sento protegida. Espero tornar a veure un dia la meva àvia per agrair-li el seu regal i dir-li com l’enyoro.

I no aprenem…

ALICIA LOUISE MOORCROFT WHEATLEY_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Al poble, vaig presenciar com dos bessons es discutien per animals i terres que havien heretat dels pares. Aquella rivalitat va acabar molt violentament i fins i tot, un d’ells va acabar ingressat a l’hospital. La setmana següent, les coses havien empitjorat, les baralles s’havien estès i la població estava enfrontada. De trenta-cinc homes, quinze van morir, i dos van resultar ferits greus. Els dos germans van ser expulsats del poble per instigadors de l’odi. Pel poble, es percebia la tristesa de les famílies i dels amics d’aquests homes. Durant anys, van fer una treva, no hi va haver més discussions. Però un dia, tot va recomençar.