Una altra realitat

aina royo luque_3r C EA SEG. ENS. D’ORDINO

M’ha despertat una llum blanca, curiosament continuo sense veure res, tot és fosc però amb una lleugera claredat blanca. Que estrany, penso. Què em passa? Hi ha ple de veus al meu voltant, però ningú em sent a mi, no puc parlar, no puc fer res. Sembla tot tan real però a la vegada tan irreal. Un altre cop foscor absoluta, la llum blanca va desapareixent i les veus també. Em sento bé, o no? Noto com el meu cor bombeja sang però… La llum torna, és diferent, aquest cop és més brillant. Cada vegada tinc més fred, noto una calidesa com la de l’oceà. Estic boja? És un sentiment estrany, em sento viva però morta. Realment estic viva? Què em passa? Em falta alguna cosa dintre de mi, però no sé què. Hi ha un jo o simplement soc irreal? No sé què pensar. 

Olor ensordidora 

JONATHAN RIBEIRO_3r C EA SEG. ENS. D’ORDINO

En Joan, un noi sord. En Joan no tenia gaires amics, però els pocs que tenia eren els millors que podria tenir. En Joan, a part de sordesa, també tenia una altra mena de malaltia: problemes d’estómac. Aquest problema el que feia era que estigués fent pets a cada moment i per aquesta raó ningú volia estar al seu costat. I així es va quedar sense amics, ja que ningú volia estar a prop seu, i a poc a poc va començar a tenir depressió i es va tornar fred. Un dia de cop va fer un pet dels grans a meitat de classe mentre la professora estava girada i ella es va enfadar i va preguntar qui havia sigut. Tothom el va apuntar i ell, confós, va preguntar com ho sabien. Li van dir que els pets tenien soroll i el pobre Joan es va adonar per què ningú volia estar al seu costat.