Ja fa cinc dies

Lara Malta_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja fa cinc dies que veu la vida borrosa, com si s’hagués posat unes ulleres de llàgrimes que no és capaç de treure’s de sobre. Fa cinc dies que escriu cartes d’amor que s’inicien amb ràbia i acaben amb odi. Cartes d’amor que es quedaran entre la paperera i l’oblit. Mira el mòbil, mira les fotos i s’ha de remuntar fa uns mesos per trobar les que busca. La primera, somriu, tots dos a la platja. La segona, els dos agafats de la mà. La tercera, la quarta… i segons va passant les imatges arriben les llàgrimes, la ràbia, la impotència. I en aquell moment, entre el dolor i els llençols, quan per fi pren la decisió que ha estat retardant.

Els estius amb la meva cosina

Carla Tor Bonnel_3ème F Lycée Comte de Foix

Els estius a la ciutat de Carcassona són els millors de la meva vida. El meu tiet tenia una piscina molt gran, i la majoria de temps estava jugant allà amb la meva cosina. La meva cosina Zoe tenia una habitació plena de nines que jo somiava tenir i mai m’oblidaré de les coreografies que fèiem davant dels pares. A la Zoe li agradava molt jugar al jardí, i a mi m’agradava passar temps amb ella perquè sabia que no ens tornaríem a veure fins a l’estiu següent. Però va arribar un dia en què vaig saber que ja no la tornaria a veure. Els metges li van dir que tenia un tumor al cap i que no se’n sortiria. Ara tots els estius penso en ella.