La veu Laurediana

MARINA BARRUFET CAÑADAS_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un migdia d’agost, feia excessivament calor. Em dirigia cap al treball: soc periodista al diari La Veu Laurediana. Vaig començar a suar. De cop i volta, vaig sentir enrenou: arribaven policies armats perquè havien atracat un banc. Dins, hi havia tres terroristes armats. La gent en sortia molt espantada. Tothom corria en totes direccions. Vaig anar cap al banc i tot seguit vaig començar a demanar què havia passat. Els tres assaltants encara eren dintre. Llavors, els agents ho van solucionar. Tot seguit els van enxampar. Immediatament, vaig sentir l’ambulància. M’havia desmaiat, havia patit un col·lapse, tot havia estat un malson.

36
7

El secret

EDEN REVERT_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig deixar el Marc tot sol al parc després que insistís perquè em quedés amb ell. Era un noi molt tímid i reservat a qui li costava fer amics. No era alegre ni xerraire, i sempre s’aïllava. Ens vam fer amics perquè la professora l’havia fet seure al meu costat a classe i compartíem moltes hores junts. A la tarda, en el trajecte cap a casa, vaig pensar que era ben estrany: mai no convidava ningú a casa seva i sempre estava sol. Tampoc ningú havia vist mai els seus pares o els seus germans. De cop, em vaig adonar d’un detall flagrant: devia viure en aquell orfenat proper a la zona! Llavors, em vaig aturar en sec i vaig fer mitja volta. 

253
11