Dia: 1 de febrer de 2025

POL SERRANO_3r B COL·LEGI MARE JANER

Tanco per últim cop la porta de casa meva i un sentiment fred em glaça el cos de dalt a baix. Dic adeu al meu carrer, dic adeu al forn on la meva mare em comprava un entrepà cada matí, dic adeu al veí que em va ajudar en tot. No vull haver de dir adeu al parc on tant havia jugat. Escolto per una última vegada el soroll del riu. També he dir adeu a l’escola on vaig anar. Dic adeu als esquirols que escalen els arbres, m’acomiado del gos que passeja pel carrer. Finalment admiro la ciutat que m’ha vist créixer. No em dirigeixo pas a l’aeroport, ja que no agafo pas cap vol, em dirigeixo a l’hospital preparat per dir adeu a aquest món. 

ELOI GIL PERIÓ_3r B COL·LEGI MARE JANER

Maria, fa ja més de dos anys que no et veig. Des d’aquella tarda de divendres, no he pogut parar de pensar en la teva bellesa i la teva meravellosa figura. Estic desesperat, perquè la memòria em comença a fallar. Recordo els teus cabells… eren rossos o castanys? El teu somriure… era dolç o sarcàstic? La teva imatge es transforma en una nebulosa i em pregunto si aquella tarda va existir realment o si va ser un somni. Ara només em queda la teva ombra i, amb ella, la irònica certesa que, per més que pensi en tu, el temps s’ha encarregat d’embellir les meves recordances, deixant enrere la realitat que, potser, no era tan perfecta.