Dia: 3 de febrer de 2025

JOAQUIM FARIA RIBEIRO_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

El clima a fora és perfecte, les gotes d’aigua cauen lentament. Al vestidor, la tensió se sent, tots preguntant-se què passarà. Quan trepitjo la gespa, desconnecto de tots els meus problemes, i l’únic que penso ara és: “Què passarà”. Les gotes d’aigua recorren el meu cos amb una sensació de plaer i de fred. Tots estem preparats per començar. De sobte, un soroll intens sona: és el xiulet. El partit comença, l’esfèrica roda de peu a peu, els jugadors es mouen amb rapidesa. No notes res, el fred se’n va, la grada, intrigada. 1-0, el resultat final. De fons, gent eufòrica celebrant la victòria. Això és la felicitat, hem guanyat.

POL DOMÍNGUEZ_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Tothom era al voltant d’aquell homicidi. La gent, farta de fer fotos, trucava a la televisió. La població estava desconcertada. Què havia passat? De cop, la policia havia arribat. La gent estava alterada. No sabia on era. A la consulta d’un psicòleg? D’un psiquiatra? Per què era allà? La gent passava, però jo no els coneixia. On anem després de la mort? Els teus actes es reflecteixen en el futur? Els filòsofs no ho saben, ni jo. No crec en la reencarnació. Què passarà quan mori? Com reaccionaria la meva família? No temo la mort, però si l’ésser humà neix per morir, néixer és l’acte més suïcida.