Dia: 10 de febrer de 2025

Adriana Garcia Prat_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

S’ha acabat l’estiu. Uns mesos de descans. Noves experiències. Arribo a la platja i sento molta felicitat al saber que ara el que és bo comença. Torno a sentir aquelles veus que sento uns mesos a l’any, sempre dins del meu cor. A quin dia estic? No ho sé, perquè els dies van i van passant, però sempre quedaran com a records. Els dies són molt divertits, coneixes, socialitzes, i ho són més quan estàs ben acompanyat i rodejat de gent que et treu un somriure. Ja s’acaba i sento una gran tristesa, però penso que tots aquests records queden guardats en aquest poble. Ens veurem l’any que ve amb ganes de recomençar i us recordaré sempre.

Marc Fernàndez Ortega_3r B Col·legi Sant Ermengol

Un esquirol petitó vivia en un alt arbre amb la panxa buida i por constant. A vegades era pel vent, altres les ombres i normalment les fulles que queien dels arbres. Un dia la fam el va fer sortir. De sorpresa va trobar un aglà, però un soroll el va espantar; el va agafar ràpid i va córrer cap al cau, quan es va adonar que només era el vent. Amb l’estómac ple, va pensar “No més por!” i va sortir decidit. Va explorar el bosc amb confiança, però la por no desapareix fàcilment. Una ombra gran va passar volant i, espantat, va tornar al seu cau. Malgrat els seus esforços, la por el seguia, i deixava el pobre esquirol espantat per la resta dels dies.