Dia: 17 de febrer de 2025

Carla Villaverde Fragas_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

No sé què hi faig. Estic darrere d’una porta plena de cartells escrits en un idioma que no entenc gens, em sento abstreta, miro el paisatge, només hi ha cotxes i un munt de muntanyes nevades. No sé on anar, fa molt fred, no conec ningú. Començo a caminar cap endavant. He acabat dins d’una botiga plena de records d’Islàndia. M’apropo a la dona que cus darrere de la caixa, comença a parlar-me. No entenc res, suposo que la meva cara ho demostra. Estic asseguda al seu cotxe, s’ha ofert a portar-me a un hostal. Necessito quedar-me un temps sola sense distraccions ni ningú que em digui el que he de fer. Vull saber qui era el meu pare.

ALBA TUGUES ACHÓN_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

La finestra de classe que mires buscant inspiració als exàmens o als microrelats. Aquella finestra que et distreu quan no t’agrada l’assignatura o el professor és molt pesat i et cau malament. A través de la finestra, quan és hivern veus com la neu cau, quan és primavera veus totes les muntanyes acolorides i quan és tardor veus com els arbres de les muntanyes estan despullats o els queden poques fulles. Veus qualsevol cosa per la finestra menys una, aquell desig, aquell desig de tornar a veure un familiar mort o un amic llunyà que fa molt que no veus. La finestra t’ensenya la realitat, per desgràcia no és un viatge als teus desitjos.