Dia: 28 de febrer de 2025

LAIA LORENZO_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un dia plujós, no recordo ben bé quina hora era, vaig rebre la notícia que el meu tiet de part de mare havia mort aquell vespre. No sabia com reaccionar, el meu tiet no era del meu gust. Sent honest, cada vegada parlava malament d’ell per diferents problemes del passat amb la meva mare. La resta del dia em vaig sentir culpable. Recordo que es va fer de nit i plovia, em vaig adormir després d’una estona. Estava dormint i, de cop, em va despertar una trucada de telèfon a les quatre de la matinada. Era un número desconegut, però vaig sentir una veu molt coneguda. Vaig deixar de respirar quan vaig sentir la veu del meu tiet…

BIEL CASAS_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Espaordits, rodejats d’aquella multitud d’éssers esquinçats i en plena descomposició, l’Aleix i la Marta corrien abatuts intentant arribar al refugi que hi havia a l’oceanogràfic. Ja no podien córrer més. No tenien les forces suficients per a arribar, però ho havien de fer si no volien acabar com el Joan. Ja tan sols els faltaven 200 metres i podien percebre com els militars obrien les portes i començaven a disparar a alguns d’aquells horribles éssers. L’Aleix va passar, però quan es va girar la Marta no hi era. Aquelles monstruositats s’estaven dinant la Marta. L’Aleix no es podia moure, estava horroritzat pel que estava veient.