Dia: 6 de març de 2025

JAN COLLDEFONS PICART_3r B COL·LEGI MARE JANER

Vaig arribar, vaig somriure, em va mirar, vaig riure. El camp ple de flors, somriuen, volen cors. S’ajunten les muntanyes, m’estimes o m’enganyes? Una bonica història d’amor o potser és… de terror. Arriba un bou, amb les banyes, l’envesteix. Jo vaig voler ajudar, però algú m’aturà. De la veritat em vaig assabentar; ella no era la bella dama, sinó la propietària d’un anell de diamant, brillant, però repugnant. Resulta que estava casada. Jo no ho sabia, pensava que jo era “el” i no un més. Resulta que ella tingué: un marit, un noviet i dos xicotets. Cent dotze! Cent dotze cors. Ajudeu-me! Jo n’he perdut un; ella n’ha trobat massa.

AINHOA TOMÀS FERREIRA_3r B COL·LEGI MARE JANER

Eren les dotze de la nit i no hi havia ningú a comissaria. Estava sol revisant denúncies i, de sobte, em van trucar. Una nena de catorze anys havia desaparegut. Vaig anar cap a la casa. Ja hi havia pràcticament tot el departament de policia buscant l’adolescent. El pare ens donava tota la informació que podia, la mare, en canvi, estava preocupada per la seva filla. No volia perdre-la. Tots estàvem en alerta dins la casa. Van passar hores. Llavors algú va trucar des de fora. Vaig sortir, hi havia una noia despentinada enmig del carrer. A la mare se li van obrir els ulls. Es va trencar el silenci. La noia va parlar: “Mama… Què passa?”