Dia: 4 de març de 2025

AITANA MUÑIZ BUON_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Érem una família normal, només ens faltava la mare. No érem rics ni tampoc pobres. Teníem tot el que necessitàvem. La mare no estava morta, se n’havia anat feia tretze anys i no en sabíem res. El pare no va tornar-se a casar. Sempre ens deia que no tenia temps per a les dones. Mai havia entès aquesta frase fins que va morir. En sortir del cementiri amb la meva germana un senyor alt amb corbata ens va dir que havia de parlar amb nosaltres. Ens va donar el testament del pare i vam descobrir que era narcotraficant. Al testament hi havia moltes coses que valien milions de dollars, com l’illa paradisíaca des d’on us escric.

JULIE MIQUEL NASIF_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

La Cristina, que estava convençuda que el gelat de xocolata era rosa, es va sorprendre del que li va servir el nou gelater: un gelat marró i més dolç del que ella estava acostumada. Quan la Cristina era petita, va anar a aquella gelateria i va demanar un sabor: xocolata. El noi li va donar una pasta freda de color rosa que li va agradar. Tots els dissabtes anava a buscar un gelat de “xocolata”. La Cristina va dir al nou dependent que allò no era gelat de xocolata perquè era marró i que abans li’n servien un de color rosa. El treballador va riure i li va dir que el senyor que abans treballava allí tenia un daltonisme sever.