Dia: 13 de març de 2025

ANNA GÓMEZ-PERRETTA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ell és atent, llest i amable. Arribo a casa, encenc el meu portàtil i el veig connectat. M’escriu missatges preciosos, que fan que el cor em comenci a bategar a velocitats gairebé incalculables. La meva mare sempre em diu el mateix, que no m’emocioni tant, que a través de la pantalla res és real. No vull fer deures, ni estudiar, ni sortir, l’únic que vull és parlar amb ell. S’acosta el dia més esperat,  per fi el coneixeria. En arribar al lloc indicat, més pàl·lida no em vaig poder quedar. Era un home vell, baix i calb. Vaig sortir corrents, però ja era massa tard, l’home ja em tenia agafada. Ningú no em sentia cridar, estava sola. 

JOAN GIL ROMEU_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tot torna a començar, de nou entrem dins la rutina: exàmens, treballs a fer, llibres a llegir, totes aquelles coses de l’escola. I és allà, el moment en què m’adono de totes les coses que feia a l’estiu, aquells viatges en família a les platges d’aigua clara i sorra blanca, totes les cremades per excés de sol… Però no, ara he de tornar i tenir paciència uns altres nou mesos per arribar a la meva felicitat. Així que m’omplo de valor, encara que amb pena, i continuo amb l’esperança d’un altre estiu meravellós. Però tot i no voler estar aquí, ho hauré de superar; ja que sense l’escola no puc assegurar-me poder tenir aquests estius.