Dia: 19 de març de 2025

TASMIN BENKABBOUR_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquella nit, el vent bufava fort, el Marc, a la vora del penya-segat, mirava el cel ennuvolat amb angoixa i curiositat. Durant tota la seva vida havia sentit que un dia caurien estels del cel per donar a la humanitat respostes a tot. I és aleshores que de sobte, una llum brillant va caure del cel i es va estavellar a la platja. Amb el cor a mil va córrer cap al lloc. En arribar, va trobar… una antiga llauna de refresc aixafada. Amb una rialla amarga, es va adonar que potser havia estat esperant tota la vida alguna cosa que no tingués res a veure amb una resposta. Les respostes no cauen del cel, va pensar. Només la brossa ho fa!

MARINE BONNET_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Un carter feia la seva ronda com tots el dies. Però avui era diferent. A les nou del matí es passejava per un carrer on no hi havia estat mai i es preguntava a quina casa hauria de deixar el paquet. Quan va obtenir l’adreça, va resultar ser l’antiga casa al final del carrer que suposadament estava embruixada. Va caminar cap a l’entrada, va obrir la porta, va fer un pas, la porta es va tancar, va fer un altre pas. Va escoltar un xiuxiueig incomprensible. Va mirar cap al sostre. De sobte ja no veia res, tot era negre, l’única cosa que va veure era un ull. No se sap on està el carter, solament queda d’ell el seu barret, la seva jaqueta.