Dia: 24 de març de 2025

Ivan Ferreira Lopes_3r B COL·LEGI MARÍA MOLINER

Un nen que s’anomenava Ivan passejava pel carrer amb la seva padrina. Aquesta li va dir que se n’anava de vacances a Portugal i que durant uns dies hauria d’anar a casa seva a donar-li menjar al gat. L’Ivan, que durant una setmana anava cada dia a alimentar-lo, es va oblidar les claus a dins de casa. Amb la por al cos, perquè la seva padrina solia castigar-lo si feia alguna cosa malament, va trucar a la seva mare per explicar-li. Amb l’ajuda d’un serraller, van obrir la porta. La responsabilitat que el caracteritza va fer que s’amoïnés d’un fet que no era greu, però la seva mare va alegrar-se de saber que tenia un fill amb valors.

Filip Deryugin Zaslavskiy_3r B Col·legi María Moliner

Fa uns anys vaig heretar una canya de pescar del meu avi. Quan estava passant els últims minuts de vida amb ell, li vaig prometre que batria un rècord mundial amb aquella canya de més de seixanta anys d’antiguitat. De sobte, vaig despertar del coma en el qual em trobava des de feia setze dies. La meva família estava al meu costat plorant perquè pensaven que em moriria de fatiga després d’estar dinou hores traient de l’oceà un peix anomenat Marlí, de 332 kg. L’havia tret amb una barca petita jo sol, fent un gran esforç. Si no m’haguessin trobat després de cinc dies de cerca me n’hauria anat al fons de l’Atlàntic amb la meva promesa.