Dia: 30 de març de 2025

BIEL GADEA TOMÀS_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Vam baixar del cotxe, ens vam posar les botes i vam agafar els esquís, vam començar a baixar per la pista. El meu amic i jo gaudint del que més ens agrada, esquiar. De sobte va començar a nevar, hi havia boira, cada vegada s’hi veia menys i de sobte, pum, vaig xocar amb alguna cosa, crec que era una pedra; el cas és que era a l’aire i sense esquís, els tres segons més llargs de la meva vida, i de sobte, paf, cap a baix. És com si hagués caigut d’esquena a un llit, espera, era al llit, però feia molt de fred i els llençols eren blancs, era com si estigués sobre un matalàs de neu, finalment notava una sensació molt estranya a la cama…

NAIARA T. RODRIGUES DOS RAMOS_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Diuen que no s’ha de fer cas de les crítiques de les persones, però encara que no ho demostri m’afecta molt. Temps enrere no sabia el que m’esperava quan fos adolescent, les crítiques, l’ansietat, les inseguretats… De petits érem feliços i no ho sabíem, però quan vas creixent t’adones que ja no ets la nena d’abans, ja res és el mateix, el teu somriure de vegades no és de veritat, quan estàs malament no ho demostres i amb dues paraules la majoria mentim com que no em passa res o estic bé… De vegades a les expressions de la cara dels adolescents es veu quan està malament i no ho vol admetre. Alguns no aguanten més el que els passa…