Dia: 16 de novembre de 2025

ELBA PÉREZ AGUSTÍ_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Torno d’un dia molt dur. Cansada, agafo el bus. Baixo a la parada i vaig cap a casa. Pujo a l’ascensor. Busco les claus mentre sento l’emoció darrere de la porta. Quan l’obro ja sé qui m’està esperant. Em rep feliç i emocionada. L’abraço amb totes les meves forces i se sent aixafada. És com si s’hagués d’acabar el món, cada dia és especial. És un sentiment que no sé expressar i que molts no entendran. La connexió que pots arribar a tenir amb qui no et pots comunicar i aquest amor infinit que no t’has guanyat. Això és l’estima i el que compta de veritat. No sé què faré el dia que no hi siguis, però sé que m’acompanyaràs sempre.

Noa Vieira Coelho_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp

Soc una noia de 14 anys i tinc por de sortir al carrer. Passejo pels passadissos i em miren, parlen a l’orella i riuen. És la samarreta? O potser les sabates. Intento passar pel costat i ignorar els riures que sento. Sense cap raó, el pensament m’envaeix, com sempre. Estic farta de sobrepensar. Estic cansada que m’afecti tant el que la gent pensa de mi i vull que aquests pensaments s’acabin ja. Arribo a casa i no puc estar tranquil·la. No hi ha soroll, però el cap em ressona. No puc deixar de sentir els riures i, malgrat que no sé si són cap a mi, em sento observada. A l’habitació em sento segura, puc ser jo sense por del que diran.