Dia: 4 de desembre de 2025

MELÀNIA FERREIRA DE BARROS_3r A COL·LEGI MARE JANER

Tot s’ha acabat. Tot enfosqueix. La veu de ma mare ressona dins meu. Perdo la mobilitat de tot el meu cos. No veig res. Al cap d’una estona, els ulls se m’obren sols. Estic en un passadís, un passadís negre. Només es veu una llum tènue al final. M’hi apropo. Hi ha un ferrocarril, fet d’un or prodigiós. Tinc la sensació que arribarà algú. M’espero. Penso en tot, en especial amb el tret. La gent no sap que he estat una de les primeres víctimes. De cop i volta, arriba un tren. És un tren diferent, d’un altre món. Decideixo pujar-hi. El tren arrenca. Per la finestra veig un fons blau cel. Aleshores entenc que la vida segueix més enllà. 

JÚLIA ESPINOSA TORRALBA_3r A COL·LEGI MARE JANER

Vam començar a nedar en un mar calmat i d’aigües cristal·lines. Era molt bonic, perfecte. Nedàvem i es va començar a veure l’aigua més opaca. Al fons s’alçaven petites onades. Van ser fàcils de superar. Nedàvem i, de cop, sense cap explicació, l’aigua es va tornar fosca com la nit i amb onades molt més grans. Volíem seguir nedant, amb l’esperança de tornar a la calma i aquell primer color. Però les onades ens separaven cada cop que tancaven. Ens tornàvem a trobar per seguir nedant. Nedàvem buscant allò que ens havia fet començar, però no era enlloc. Aquell record no tornaria. Ja no vèiem l’oceà, era massa tard. Vam deixar de nedar.