Els ulls de vidre

Kevin Morais_3r A EA 2A ENSENYAÇA DE SANTA COLOMA

Fa molts anys, hi havia un home que es va despertar en un hospital. No sabia què havia passat però sentia dolor als ulls i no hi veia res. Ell va escoltar una persona i li va preguntar qui era i el motiu de la seva ceguesa. Era el metge i li va explicar que havia patit un accident, que havia estat en coma deu anys i que havia perdut la visió. L’home es va esfondrar: com viuria sense veure-hi? Com cuinaria o com s’ho faria per escriure? El doctor el va tranquil·litzar tot i que, a partir d’aquell moment, la seva vida seria més difícil perquè tindria ulls de vidre. Ell no hi va poder veure mai més però va poder fer vida normal com tothom. 

Cap es vol fer càrrec de nosaltres

DAFNE MONTERO_3r A EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Soc la petita de tres germans i, normalment, estem sols. La mare quasi no para per casa i el pare sempre està fora, dient que tornarà, però mai ho fa. La gran intenta cuidar-nos, fa veure que és forta, que no passa res, però jo sé que també té por. El mitjà plora sol a l’habitació i jo només vull una abraçada, sentir que tot anirà bé, però sento que no arribarà mai. A vegades, intentem gaudir per oblidar-ho, però la casa cada dia és més trista, com si també es volgués desfer de nosaltres. A la nit, el silenci se’ns cau a sobre, sembla que també plori amb nosaltres. Som tres, estem sols i cap dels dos es vol fer càrrec de nosaltres.