Begoña Ripoll_4t ESO COL·LEGI JANER
Sense adonar-nos que el cava s’ha reduït a zero, sumem les ganes d’obrir una nova ampolla vora la llar de foc. Calcula l’arrel quadrada dels meus cabells amb un petó apassionat i després mira’m als ulls i compta quants angles rectes té el meu somriure, mentre em murmures a cau d’orella que hi ha coses que tendeixen a infinit, com les meves ganes de plantar-te un petó ara mateix. Sento no haver-t’ho dit abans, suposo que tenia massa por de no ser tan important com una ics igualada a zero, que al final sempre acaba sent el que no volia ser.