Abigail Portorreal Moreta_3r B Col·legi María Moliner
Allí estava jo, feta un sac de nervis, fent la maleta. Eren les dotze de la nit i estava desperta des de les vuit del matí. A les dues de la matinada partiria d’Andorra cap al “país de les meravelles”. Tenia moltes ganes d’anar-hi però també estava molt nerviosa, tenia molta por. Volia que tot fos com l’any passat, m’hauria agradat… Però també sabia que això no seria possible…
Ja ho tenia tot a punt: la maleta, els vols… Només havia de sortir al carrer i esperar que em vinguessin a buscar els meus amics… Tenia moltes ganes de veure’ls, de saludar-los, d’abraçar-los, però… ells tindrien ganes de veure’m? Es recordarien de mi?