Alba Sánchez Gea_3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp
Mirava la vida des d’una trista finestra, pensant en un passat turmentós, però en un present desastrós. Mai més seria feliç després del que havia viscut, del que ja no podria viure més i del que mai arribaria a viure. Tothom li repetia que la felicitat no és pretendre que tot estigui bé, sinó que és arribar a ser feliç independentment del que t’hagi passat. Va cridar, rebent la resposta del seu eco. I allà estava, deixant escapar la seva vida sense forces, recordant aquella frase que un dia el seu avi li va dir: “Això és la nostàlgia, descobrir que les coses que abans creies que no eren felicitat, sí que ho eren.” I es va deixar caure.