El meu microrelat

ARNAU FERRER_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
S’apropaven les nou de la nit, en Joan ja no sabia què, ni com fer-ho, sentia com que una cosa el perseguia anés on anés. Els carrers estaven mig buits en un capvespre de tardor en els que el sol ja es ponia cada cop més d’hora. Es girava i es girava, i per molt que no veiés res, ell sabia que allò seguia darrere seu. El pobre nen era molt solitari, a més de viure en un poble on hi ha quatre gats comptats, li feia tenir al·lucinacions sovint.
De sobte, una idea li va brillar al cap va decidir de quedar-se quiet per veure què passava.
Va esperar nit i dia com un estaquirot, fins que el fred el deixés inconscient.