Marta Garcia_4t C COl·LEGI MARE JANER
Sota la pluja, penso en tot però a la vegada en res. Noto les gotes d’aigua que corren per tocar-me i observo la gent que fuig del temps. Com tu. Sempre fugint d’aquell qui t’estima i et vol. I estic cansada, cansada de pensar en aquells moments viscuts.
Has trobat algú millor, no m’ho pots negar! L’única cosa és que jo t’estimava, t’adorava i et necessitava, però vas decidir anar-te’n, sense pensar en ningú, només en tu. Dient-me que m’apreciaves. Vas decidir marxar i abandonar la teva filla, sense cap raó que justifiqués un perquè. I segueixo intentant esbrinar per què carai em vas deixar, deixar d’estimar.