Marta Vieira_Terminale SB LYCÉE COMTE DE FOIX
Obro els ulls. És avui. Fa just un any. Començo a recordar. El meu cap s’omple de vida. Somric. Per què ho faig? M’adono que tot ha canviat, que jo mateixa ho he fet. Què ha passat? Això no és com abans. He crescut. Sento que això evoluciona, que la història continua. Cada cop em sento més forta, més lliure, amb més ganes que tot sigui tan complet com fins ara. Seria magnífic que la màgia i la felicitat de tot el viscut fins al dia d’avui es multipliqués, es tripliqués, es quadrupliqués… Que aquesta màgia no tingués final. Espera! Tot això és massa preciós. Tot això, és massa perfecte. No m’ho crec… Estic somiant.