Daniel BUCETA MESQUITA_3ème B Lycée Comte de Foix
Un no sap mai com de calenta que arriba a ser la seva sang fins que un fred dia de febrer la persona que més estima li dona un cop de puny en plena cara. En aquell moment, tombat inconscient en la gelada massa de neu hivernal, em vaig demanar com de cruel era aquell món, perquè quan algú dona el cor només rep violència a canvi. A poc a poc el meu cervell notava com les meves extremitats perdien forces. La vida se m’escapava d’entre les mans com si d’aigua estiguéssim parlant. Necessitava cridar indecències de la nostra malalta societat. Desgraciadament, d’entre els meus carnosos llavis, només vaig poder alliberar el meu últim sospir.