Arnau Aranda Pedescoll_3r C Col·legi Mare Janer
El cel era ple d’estrelles o això crec, ja que estava submergit en aquells pensaments que no em deixaven dormir després d’assabentar-me que al meu pare li havien disparat. Van anar passant les hores i el meu pare continuava en coma, i de sobte, la màquina a la qual estava connectat va començar a xiular i van començar a entrar professionals, que em van fer fora de l’habitació. Uns minuts més tard vaig començar a veure com aquells metges i infermers anaven sortint de l’habitació tot somrient. Llavors, un infermer em va deixar entrar, i vaig entendre aquells somriures de satisfacció: el meu pare havia guanyat la partida a la mort.