Des del primer dia que et vaig conèixer, vaig saber que series tu. Tu series aquella persona amb uns valors tan essencials que, qui ho diria, me’ls inculcaria a mi també. Ets màgic. Ets el motiu del meu somriure. Com em mimes, com m’estimes i com et fas estimar. Gràcies a tu soc qui soc ara, valorant-me tal com soc i, com bé tu dius, a qui no li agradi que no em miri. El dia que ja no hi siguis no tindré paraules, simplement miraré al cel i pensaré en el molt que t’he estimat, t’estimo i t’estimaré. Però el temps passa ràpid i quan menys t’ho esperes… Ara ets l’estrella que més brilla allà dalt, sí iaio, al cel. Gràcies sempre.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.