Astrid Janer_1r B ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Em sento sol, desorientat… no sé on sóc, però aquesta incertesa em resulta familiar. Trigo uns minuts a adonar-me que porto aquí més temps del que la meva memòria em permet recordar. Miro per la finestra i l’únic que veig és un pati amb unes reixes i uns homes amb la mirada perduda asseguts en un banc. Al lluny, un dringar de gots i plats em recorda la rutina de la meva vida, fins que, a la meva habitació apareix la dona que sempre ve a les sis en punt per fer-me prendre aquelles pastilles i de la qual, a vegades, tampoc recordo el nom.