Pol Soriano_4t A COL·LEGI MARE JANER
El dia que et vaig veure ja ho vaig pensar, havies de ser per a mi, no hi havia manera de pensar en una altra cosa. Van ser 5 segons, però els més intensos de la meva vida. Em vaig guardar la imatge del moment al cap perquè sabia que no et tornaria a veure mai més així. No vull pensar-ho, però crec que em vaig enamorar d’aquella manera que tens de brillar. La següent nit no vaig poder dormir del mal de cap que em vas causar, només em creaves penes al cos. No sé com t’ho vas fer per créixer tan ràpid, eres l’única que s’estava fent gran, més gustosa, la més especial. L’única madura d’aquell camp de pomes que hi havia de camí a casa.