L’escapada

Iraida Ferro_3ème  Lycée Comte de Foix
Em passo les mans pels cabells. M’aturo. No m’ho crec. M’acabo d’escapar. Corro camí amunt. Em trobaran abans que hagi pogut arribar. Malgrat tot segueixo, vaig vestida completament de negre a excepció de la jaqueta rosa que porto d’abric. Em poso la caputxa i em cordo la cremallera. Després d’uns 10 minuts, arribo. Són les 22.00 quan em dirigeixo cap a l’entrada. I sense pensar-m’ho dues vegades, vaig directe cap a on sé segur que hi ha la meva àvia. Aleshores, m’assec amb l’esquena a la paret i respiro. Li parlo però no contesta. Estic plorant. Però no m’importa. Estic sola. El cementiri és buit. Ningú em sentirà.