Maria Jorge_2n B INSTITUT ESPANYOL BATXILLERAT
institut espanyol batxillerat
Amb apaivagament, la claror del dia em lleva, i el setial de la memòria m’arrenca del llit. Les hores fan que deixi de sentir-me contingent, mortal. Em despullo de tota hipocresia i esbravo les tendreses del cor sense miraments ni escrúpols de cap mena, bellesa indefinible la de la vida, suma de sensacions expectants que acaben creant un edifici ferm i immens de records constants. Emmudim quan pensem en la fragilitat de la vida en comptes d’alçar-nos i continuar. Millor goig de l’ésser humà, adormir-se exhausta i ufana al costat d’una ploma maldestra, que gotejant recorda que encara queden somnis i realitats expectants.