Pascal Mesina_1r A ECONÒMIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Tu només tens sis cordes. Jo sóc gran, negre, esvelt i elegant. Tu petita, vulgar i insignificant. Les meves melodies són més complexes, polifòniques i perfectes. Per què et prefereix a tu, guitarra? Tu et pots moure, no com jo, un vell piano arrelat al terra i les parets. Vas cap a ella i omples el seu cap de sons disfressats d’art. Ella ignora els teus errors camuflats en belles rimes. Mentre tu l’encises, jo em lamento per no poder ser amb ella. Anar on ella és i prendre’t el lloc que em correspon. Algun dia escaparé i podré ense-nyar-li què és l’art. L’amor de veritat. Mentrestant, jo et guanyo en nombre de cordes i tu, en cors robats.