Videojocs

Ainhoa Conde Ariza_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

El 1980, hi havia un nen de cinc anys a qui li encantaven els videojocs. Hi jugava sempre que podia: de nit, de dia, quan s’acabava de llevar, quan venia de l’escola, etc. Fins i tot, quan estava esmorzant, dinant… Els seus pares sempre li deien que no jugués tant, perquè si no, amb tant de vici, li podria passar alguna cosa. Però ell no feia cas de res. Va passar el temps i el nen encara feia el mateix cada dia. Però un dia no va ser com tots els altres. Un dia va arribar a casa i es va posar a jugar, però li picaven molt els ulls. El van portar a l’hospital. Tenia una afecció als ulls que li va durar molt, per culpa de l’addicció.