Miloud Bensalah_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX
Recordo el meu pare, cada vegada que veig el seu escriptori, amb la seva magnífica ploma i aquesta particular olor a paper vell. En aquests moments quan em trobo en la seva habitació, em sento el nen més feliç del món, em sento protegit i estimat. Aleshores la meva imaginació i creació comencen a donar els seus fruits. I així és com comença el viatge a l’ultramón on puc contactar amb el meu pare que tant estimo i va haver de deixar-me massa d’hora. El moment de retrobada és fantàstic, molt emotiu, ell m’agafa a braços i comencem a jugar junts. Malauradament aquests moments acaben quan la meva imaginació s’esfuma i retrobo la realitat.