Laia colom_1r Pro Restauració LYCÉE COMTE DE FOIX
El meu marit i jo teníem un sopar. És per això que vàrem deixar el nen amb una cangur. La noia va arribar i nosaltres vàrem marxar. A mig sopar, vaig tenir un pressentiment. Vaig decidir trucar a casa. La cangur em va dir que tot anava bé, que no ens preocupéssim. Menjant les postres, vaig voler tornar a casa. Vàrem entrar a casa i la cangur estava tranquil·lament asseguda al sofà. Li vaig demanar com havia anat tot i si el nen ja dormia.
–Està a la cuina, em va contestar. Sabia que alguna cosa no anava bé. Vaig entrar a la cuina i quina va ser la meva sorpresa quan no vaig reconèixer al meu fill. M’he l’havien canviat!