AITANA MORGADE_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Aquell estiu creia que seria com tots: la família a Galícia, l’àvia cuinant i fent-nos riure. Un dia el pare em va dir que l’àvia tenia el fetge molt malament. Em vaig tancar en plors i vaig voler aprofitar cada minut amb ella. Quan la van portar a l’hospital, no hi vaig voler anar: no volia veure aquella imatge. Vam tornar a Andorra i aquell mateix dia va morir. Vam tornar a Galícia massa tard. No em vaig acomiadar. El que em partia el cor era veure la mare plorar. Després, els estius van quedar buits i silenciosos sense l’àvia. No vaig anar a la tomba; veure la mare plorar em feia molt mal. Ara els estius semblen buits i desolats.