MARTÍ VILELLA GUÀRDIA_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Érem junts un migdia, disfrutant d’una tarda de juliol al parc, recordo aquell moment com si fos ahir. Aquells moments en què aturaries el temps per quedar-te en aquesta bombolla, on totes les altres preocupacions es desvaneixen, desapareixen, on deixes de pensar i vius el moment. Quan aquell sentiment de familiaritat ja no hi és, et sents angoixat i amoïnat, totes les preocupacions apareixen i et cauen al damunt com si un elefant t’esclafés els pulmons i no poguessis respirar, és això el verdader dolor, no ho pots evitar, és així. Això em va passar quan la meva àvia va abandonar aquest món per deixar enrere tots aquests records.